Share
  
Tweet
Imatge
Modular té com a principal objecte d’estudi el món fenici i púnic des de les seves manifestacions arquitectòniques. La nostra meta és la caracterització de la cultura arquitectònica fenici púnica en diversos escenaris y mitjançant l’anàlisi de les manifestacions construïdes, siguen defensives, domèstiques, funeràries o de culte. Perquè entenem l’arquitectura com un dels reflexos més eloqüents de la personalitat col·lectiva i identitària de la cultura fenici púnica, es tracten de precisar els trets definitoris d’aquesta, calibrant el seu mestissatge amb les que es practicaven als territoris de la seva natural expansió colonial i política a la Mediterrània central i occidental, al llarg del primer mil·leni a.C., com és el cas de Menorca.

Projecte Modular: Anàlisi arqueològic i documental de l’arquitectura fenici púnica de Menorca

Modular té com a principal objecte d’estudi el món fenici i púnic des de les seves manifestacions arquitectòniques. La nostra meta és la caracterització de la cultura arquitectònica fenici púnica en diversos escenaris y mitjançant l’anàlisi de les manifestacions construïdes, siguen defensives, domèstiques, funeràries o de culte. Perquè entenem l’arquitectura com un dels reflexos més eloqüents de la personalitat col·lectiva i identitària de la cultura fenici púnica, es tracten de precisar els trets definitoris d’aquesta, calibrant el seu mestissatge amb les que es practicaven als territoris de la seva natural expansió colonial i política a la Mediterrània central i occidental, al llarg del primer mil·leni a.C., com és el cas de Menorca.

 
LLoc:
El projecte contempla l’anàlisi arqueo-arquitectònic (documental i descriptiu) de diversos jaciments insulars, destacant els poblats de Torrellafuda y Son Catlar, encara que també s’han estudiat Trepucó, Torralba d’en Salord, So Na Caçana, Talatí de Dalt, Sa Torreta de Tramuntana, Torrellisà, Torretrencada i els hipogeus de Cala Morell. Cal ressenyar que a Torrellafuda, amb la idea de fer una aproximació cronològica als moments d’ocupació del poblat, s’ha realitzat una prospecció intensiva durant la campanya de 2015.

Directors:
Fernando Prados Martínez
Helena Jiménez Vialás
Joan Carles de Nicolás i Mascaró

Equip:
Andrés M. Adroher Auroux, Carlos González Wagner, José Javier Martínez García, Octavio Torres Gomariz, David Expósito Mangas, Iván García Jiménez, Diego López Martínez, Sonia Carbonell Pastor.

Objectius científics:
Avaluar la interacció i hibridació cultural de la població autòctona amb les comunitats púniques a partir de les manifestacions arquitectòniques insulars enquadrades entre els segles VI - II aC, focalitzant les empremtes exògenes i les diverses transformacions que van actuar sobre el substrat local. Amb tot això, contribuir a conèixer l'origen del fenomen urbà a l'illa.
Caracteritzar geogràfica, temporalment i culturalment l'anomenat període Post-talaiòtic/Talaiòtic Final, matisant fases i processos englobats de forma general, prenent com a referència la cultura púnica i els seus trets arquitectònics. Precisar la fortificació o re fortificació de poblats davant la imminent arribada dels exèrcits romans.
Com a objectiu més general, incloure Menorca al mapa dels estudis fenici púnics a escala mediterrània, analitzant la seva inserció en el panorama geopolític del moment.

Resultats obtinguts fins a la data:
Amb les primeres dues campanyes hem confirmat l'existència d'una cultura arquitectònica pròpia del període Post-talaiòtic en què juga un paper destacat la influència de les cultures mediterrànies, principalment des del segle IV aC. Les evidències es mostren tant en aspectes tecnològics (tècniques de talla i transport de blocs, aparells i tècniques constructives) com tipològics (models de defenses actives, sistemes defensius, plantes d'habitatges, etc.). Això es posa de manifest de forma transversal en l'ús de l'espai i la seva construcció en tots els àmbits (domèstic, defensiu, funerari i religiós).

A la primera campanya de 2014 ens vam centrar en l'estudi dels recintes fortificats que presenten elements distintius púnic-hel·lenístics. Es van analitzar la construcció d'obres avançades, murs en cremallera, poternes, bastions, antemurals i fossats. Totes aquestes obres es daten a partir del s. IV aC. La segona campanya s'ha concentrat en l'estudi mètric, descriptiu i analític d'aparells, materials constructius i tècniques edilícies presents en els jaciments de Son Catlar, Sa Torreta, Torretrencada i Torrellafuda.

A Son Catlar s'han potenciat les actuacions relacionades amb la teledetecció, la fotogrametria i l'estudi paramental, amb l'objectiu d'obtenir una visió exhaustiva i en 3D de la muralla. En paral·lel Torrellafuda ha estat l'escenari de la prospecció intensiva que ha ofert una seqüència temporal molt interessant i que apunta a una concentració de població important associada a la construcció de les defenses del poblat. També s'han constatat altres activitats industrials durant la segona meitat del segle III i la primera meitat del II aC que es pot relacionar amb dos moments fonamentals en la història insular, com ara la II Guerra Púnica i la conquesta romana.

Data d'inici i de final:
Inici al juliol de 2014 fins a l'actualitat

Pressupost:
Campanya 2014: 3000 € procedents del Conveni Universitat d'Alacant i Càmping Cap Blanch. 2.260 € procedents del Consell Insular de Menorca.
Campanya 2015: 3000 € de la Universitat d'Alacant i Càmping Cap Blanch. 1.470 € Consell Insular de Menorca.

Cal subratllar la col·laboració en matèria logística de la Societat Martí i Bella i del Centre d'Estudis del Pròxim Orient (CEPOAT) de la Universitat de Múrcia.


Museu on s'han dipositat les restes:
En aquelles actuacions que han implicat la recollida de materials (prospecció), després del seu estudi i documentació s'han retornat al seu lloc d'origen, per tal de no alterar el registre per a futures actuacions.

Web específica:



 
 
 
Consell Insular de Menorca Govern Illes Balears
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS