Criteris en què es basa la proposta d'inscripció

ImatgeDe conformitat amb el paràgraf 77 de les Directrius Pràctiques per a l'aplicació de la Convenció de Patrimoni Mundial, la Menorca Talaiòtica compleix els criteris (iii) i (iv).

Criteri (iii) Aportar un testimoni únic, o al menys excepcional, sobre una tradició cultural o una civilització viva o desapareguda.

Els components i atributs de la Menorca Talaiòtica, així com les restes de la seva cultura material, il·lustren en conjunt la gènesi i evolució d'una cultura insular desapareguda que es caracteritzava per les seves construccions ciclòpies. Aporten l'evidència d'un procés evolutiu únic a la prehistòria de les illes de la Mediterrània que abasta una sèrie de fenòmens culturals successius que tenen les seves arrels en el segon mil·lenni aC, es manifesten de forma destacada a partir del 1200 aC, i es perllonguen fins al seu ocàs, a l'època romana, mostra de la seva persistència en el temps en relació amb la resta de cultures similars.

La riquesa i la concentració de construccions ciclòpies associades de la sèrie són un clar testimoni de la creativitat i la imaginació d'una cultura prehistòrica que va florir en un restringit ambient insular. Simbolitza la capacitat de les societats prehistòriques insulars del Mediterrani per crear i expressar en pedra la seva forma única d'organització social i visió de món.
El bé proposat proporciona un testimoni excepcional de la cultura talaiòtica baleàrica i aporta en aquesta illa expressions genuïnes i originals en el context de la Mediterrània, fruit del seu relatiu aïllament i de la capacitat de les cultures insulars de generar obres i expressions monumentals endèmiques i singulars. El bé seriat aporta una mostra significativa de l'elevada diversitat i densitat de llocs arqueològics prehistòrics en bon estat de conservació de l'illa de Menorca, una de les majors densitats registrades al món en un ampli territori habitat, amb més de 1.500 llocs catalogats en només 700 km2, i que en el cas del bé proposat arriba a densitats inusitadament més altes. Aquestes manifestacions constitueixen una reserva excepcional d'informació sobre la naturalesa física i la manera de viure de les comunitats humanes que van habitar aquesta illa, i un lloc d'excel·lència per reconèixer l'empremta que van deixar les civilitzacions prehistòriques a la conca de la Mediterrània.

La gran concentració i originalitat dels llocs arqueològics de caràcter social, econòmic, ritual i funerari, i la seva persistència a través del temps, així com els ritus, coneixements i creences que es dedueixen de les restes de la cultura material, proporcionen una finestra excepcional al coneixement d'una societat prehistòrica insular, de tal manera que el bé representa un dels àmbits arqueològics de la prehistòria més extensos, rics i importants de la Mediterrània i de les illes en el món.


alt text
"Un passat que ha continuat estant viu en tots els presents que han conformat la història de l'illa"

A diferència del que va passar en illes més extenses o al continent durant l'època de les construccions ciclòpies menorquines, on sempre hi va haver intenses onades de poblament o l'emergència de noves civilitzacions que freqüentment eliminaven o transformaven substancialment les obres precedents, en unes quantes illes apartades com Menorca aquestes expressions es van mantenir al llarg del temps, la qual cosa aporta trets excepcionals d'originalitat i autenticitat al bé i al conjunt de jaciments.
Els nombrosos àmbits arqueològics del bé seriat proposat il·lustren un procés de simbiosi cultural únic, en el qual els vestigis ciclopis d'aquesta cultura prehistòrica han perdurat més enllà del seu temps, i han mantingut un alt grau de preservació i reconeixement en comparació d'altres territoris arqueològics insulars o de la conca de la Mediterrània. Els monuments talaiòtics han conviscut harmoniosament amb tots els moments històrics de Menorca i els seus pobladors, de manera que han mostat un passat que ha continuat estant viu en tots els presents que han conformat la història de l'illa.

El llegat de la cultura talaiòtica ofereix el testimoni excepcional d'un procés d'ocupació i adaptació humana a un territori limitat, en condicions extremes i amb escassos recursos, que il·lustra l'odissea de les antigues cultures en les petites illes de la Mediterrània, i que genera una cosmovisió única, que inclou el celatge i una original dualitat territorial entre el món dels vius i el dels morts. Les evidències arqueològiques permeten deduir que al territori simbòlic talaiòtic es percebien nítidament els espais de la mort i la vida, i també els que estaven interconnectats amb el cel.

El bé proposat il·lustra un llarg i singular procés cultural en què l'extrema insularitat i les condicions d'aïllament cultural i geogràfic van permetre als habitants de Menorca modelar i adaptar durant segles l'abast de les influències culturals foranes i desenvolupar un sistema d'expressions úniques i diferenciades del seu context mediterrani. Una circumstància que va propiciar la persistència de trets culturals propis a través del temps, a diferència d'altres territoris mediterranis. Les evidències arqueològiques ens informen sobre una societat que sempre va estar profundament arrelada en la seva insularitat i en la contumaç defensa de les seves expressions endògenes i creences, malgrat els seus relatius contactes amb l'exterior, com així ho testimonia el fet que no utilitzessin la moneda més que com a adorn, que no adoptessin l'escriptura i que mai van utilitzar el torn fins a l'ocàs de la seva cultura amb l'adveniment de l'època romana.

El disseny, l'emplaçament, la posició i la interrelació dels monuments i construccions rellevants constitueixen l'expressió d'una societat prehistòrica singular i organitzada, capaç d'adaptar-se amb intel·ligència a les potencialitats i limitacions del medi. La sèrie de components del bé proposat mostra en cada cas un espai que testimonia les singulars maneres d'adaptació i organització territorial que caracteritzaven  aquesta cultura, que configurà àmbits físicament interconnectats on s'expressen encara nítidament les relacions d'intervisibilitat entre assentaments i monuments representatius. Tot això aporta una lectura excepcional de l'univers de relacions visuals i ecoterritorials en què se sustentava la vida d'aquestes comunitats.
Els vestigis d'aquesta cultura, expressats a través de les seves construccions, artefactes, aixovars funeraris, estris domèstics i rituals, ens parlen també d'una societat agropastoral escassament jerarquitzada, que va generar expressions i costums únics en el seu gènere. També evidencien la pertinaç persistència dels trets identitaris de la seva cultura al llarg de més de mil cinc-cents anys, en que mantingué les seves tècniques constructives, les formes d'ús de la terra i gran part dels seus hàbits a resguard d'influències exteriors.

Les construccions ciclòpies de la cultura talaiòtica, i en particular els seus grans monuments, com els talaiots, constitueixen el testimoni d'un treball colossal per part d'aquests grups humans, tenint en compte el nombre d'efectius poblacionals i els limitats recursos tècnics disponibles. El gran esforç col·lectiu que suposava erigir aquestes obres i l'ús social que se'n feia donen fe del caràcter estructurant i cohesionador que tenien per a les antigues comunitats insulars, i evidencien la ferma intencionalitat de monumentalitzar el territori insular.

Les investigacions arqueològiques han permès constatar l'ocupació i ús continuat de moltes de les seves construccions i assentaments més enllà de l'ocàs d'aquesta cultura, primer per cartaginesos, després per romans i fins i tot durant l'edat mitjana islàmica, per la qual cosa representa un cas excepcional de pervivència de les obres prehistòriques a través del temps. Destaca per la seva singularitat l'ús dels recintes sagrats de taula fins ben entrada l'època romana, cosa que dona fe del poder i l'influx que aquestes construccions van tenir en aquells insulars. L'empremta cultural i espiritual dels antics pobladors ha perviscut en aquest territori, no només a través de les manifestacions tangibles de les seves restes, sinó també impregnant la toponímia, els mites i les llegendes, la cultura de la pedra, la percepció del paisatge i la mateixa identitat insular a través de la història.


Criteri (iv) Ser un exemple eminentment representatiu d'un tipus de construcció o de conjunt arquitectònic o tecnològic, o de paisatge que il·lustri un o diversos períodes significatius de la història humana.

alt textMenorca Talaiòtica constitueix un exemple excepcional de conjunt arqueològic monumental integrat en un paisatge rural viu, que il·lustra una etapa significativa de la prehistòria insular de la Mediterrània caracteritzada pel desenvolupament de la tècnica i les construccions ciclòpies, i ha generat formes arquitectòniques espectaculars i obres úniques dotades d'una gran força, imaginació i originalitat.
Els components del bé alberguen un repertori representatiu de l'arquitectura ciclòpia, que il·lustra les diferents etapes d'un ampli període de la prehistòria de l'illa i que mostra tota la diversitat de tipologies constructives, incloses estructures socials, religioses, funeràries, residencials o simbòliques. El conjunt de monuments i llocs constitueix una de les manifestacions més completes d'aquest tipus de construccions en termes de diversitat i funcionalitat en el panorama prehistòric de la conca mediterrània i dels territoris insulars al món.
El bé proposat inclou construccions ciclòpies excepcionals com les navetes d'enterrament, els recintes de taula i les monumentals cases circulars, que són expressions úniques i exclusives de Menorca. Són obres que denoten una alta complexitat constructiva i que, com en el cas dels recintes de taula, evidencien la disponibilitat de particulars coneixements físics, geològics i astronòmics. S'hi se sumen les singulars característiques morfològiques de les torres o talaiots, que teixeixen una complexa xarxa de intervisibilitat, i les necròpolis en penya-segats i barrancs, amb trets exclusius per a aquest tipus de manifestacions en l'àmbit balear i mediterrani.

En un reduït territori insular com Menorca, les construccions talaiòtiques són notables no només per la seva originalitat, sinó també perquè expressen l'odissea d'un colossal esforç col·lectiu. En aquest context, destaca l'elevat nombre de talaiots i l'enorme volum de pedra requerit per construir-los, cosa que evidencia la importància que aquestes construccions tenien per als que les van crear, com així ho demostra la gran inversió en temps, materials i esforç que van representar .
Determinats monuments ciclopis i els seus antecessors megalítics, inclosos els dòlmens, les navetes funeràries i els recintes de taula, mostren patrons d'orientació regular i estable en el temps que els singularitza respecte d'altres cultures contemporànies de característiques ciclòpies similars, i són atributs excepcionals susceptibles de considerar-se com a expressions úniques de l'astronomia cultural, en els quals es manifesta una vigorosa relació entre el paisatge i el celatge.

La utilització dels materials i recursos durant la prehistòria de Menorca evidencia un caràcter propi, sovint a resguard de les influències externes. Destaca la presència d'obres genuïnes com els sistemes de captació d'aigua i les cisternes presents en els poblats talaiòtics, que il·lustren una de les expressions més singulars relacionades amb la cultura de l'aigua a la prehistòria de les illes, i es poden considerar úniques en l'àmbit del Mediterrani. El bé proposat alberga també una joia de l'arqueologia, un cas excepcional de mina prehistòrica de coure, que representa un dels escassos jaciments miners excavats al sud d'Europa que no van ser explotats posteriorment des d'aquesta època.

alt text"Illes la situació de les quals no es trobi en les rutes principals, són per als arqueòlegs de la major importància.
En un continent, o bé sobre illes extenses, hi ha hagut sempre onades de gent, es construeixen poblats que decauen després; sorgeixen civilitzacions que més tard s'ensorren i les antigues restes sovint queden destruïdes.
És en illes afortunades com Menorca, una mica apartades,on es poden trobar els millors tresors del passat. "
Margaret A. Murray -1949


Els vestigis de la cultura talaiòtica articulen en l'àmbit del bé un excepcional paisatge monumental prehistòric totalment integrat en el paisatge viu del present, en el qual resulten visibles, llegibles i interpretables. Són part essencial d'un paisatge actual excepcionalment ben conservat, en el qual es superposen successives cultures històriques de la pedra, que han generat espais agrícoles amb multitud de parcel·les confinades entre milers de quilòmetres lineals de paret de pedra seca i singulars construccions associades. Un paisatge on perviuen també les mateixes espècies vegetals que conformaven l'antic paisatge talaiòtic. Així, es manifesta un procés únic de simbiosi entre el paisatge prehistòric monumental, el paisatge viu actual i el medi natural. El bé proposat il·lustra d'aquesta manera un procés excepcional de resiliència del paisatge ciclopi prehistòric i històric, en el qual els vestigis de la prehistòria i l'empremta de la cultura de la pedra dels darrers segles es converteixen en els elements conductors de l'actual paisatge monumental que marca definitivament la identitat insular.

L'envolupant paisatgística de cada component de la sèrie, que acull les millors expressions de l'arquitectura ciclòpia de Menorca, mostra una clara continuïtat paisatgística des de la prehistòria fins a l'actualitat i se sustenta en el peculiar agroecosistema menorquí, caracteritzat per un paisatge vegetal en mosaic que presenta moltes similituds amb el que els antics pobladors van ajudar a forjar des de mitjans del segon mil·lenni aC. Constitueix així un cas excepcional de llocs arqueològics que poden ser adequadament contextualitzats i apreciats en relació amb el seu entorn paisatgístic.

Les dimensions culturals dels paisatges del bé proposat permeten encara transmetre nítidament molts aspectes destacats de la vida espiritual, de l'organització social i dels usos de la terra dels antics pobladors de Menorca, així com de la història dels seus habitants fins als nostres dies. D'aquesta manera, constitueixen àmbits paisatgístics excepcionals en què les restes de la prehistòria adquireixen el seu propi sentit com a protagonistes d'una aliança única entre el passat i el present.

 
Enllaços relacionats
Criteris Unesco
 
Consell Insular de Menorca Govern Illes Balears
MENORCA TALAIÒTICA - Candidata Patrimoni Mundial
Departament de Cultura i Educació - Consell insular de Menorca
Pl. Biosfera, 5 - 07703 Maó
info@menorcatalayotica.info
INICI  |  CONTACTAR  |  AVÍS LEGAL  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS